En relació al Ple Municipal d’aquest dilluns.
2 04 2008Aquest dilluns el Ple de l’Ajuntament ha aprovat per unanimitat la creació d’un Consell Assessor de l’Habitatge de Sabadell i el seu reglament de funcionament. És una aprovació inicial que porta a un període d’exposició pública on es podran fer al·legacions al seu contingut per passar a una aprovació definitiva pel Ple una vegada acabat el termini de les aportacions.
L’Assemblea per un Habitatge Digne va voler participar al Ple fent una intervenció per a exposar el seu posicionament respecte al contingut del reglament que allà es presentava, el qual presenta alguns eixos de funcionament que allunyen la possibilitat de que sigui un òrgan realment participatiu i, sobretot, no passa de ser un Consell Assessor sense cap capacitat decisiva en allò que s’acordi en el sí d’aquest Consell.
No va ser possible la nostra intervenció al Ple, tal com va dir el mateix alcalde abans d’iniciar el punt 11 de l’ordre del dia, perquè no som una entitat legalitzada formalment i no constem en el registre d’entitats municipals, cosa que exigeix el reglament del Ple. En el cas que ho fóssim, és potestat del mateix alcalde la participació d’entitats prèvia consulta als diferents grups polítics presents a l’Ajuntament.
Adjuntem a aquesta nota el contingut de la intervenció que l’assemblea volia fer en el Ple de l’Ajuntament per al coneixement de tots els interessats.
En el període obert per a poder fer al·legacions al reglament del Consell Assessor de l’Habitatge a Sabadell l’Assemblea farà les aportacions que estem valorant per a millorar el contingut del mateix per tal que sigui un òrgan realment participatiu, transparent i democràtic.
CONSELL ASSESSOR DE L’HABITATGE
El Ple de l’Ajuntament ha aprovat aquest dilluns, per unanimitat de tots els grups polítics, la creació d’un Consell Assessor de l’Habitatge a Sabadell. Aquest òrgan d’anàlisi, debat, propostes i recomanacions ha de fer-se càrrec de les dificultats actuals per l’accés a un habitatge digne que existeix entre els nostres veïns i veïnes. Els preus de la compra de pisos i els lloguers s’han apujat en els darrers anys d’una manera descontrolada amb negocis rodons per engruixir les arques de butxaques privades, sobre tot de bancs i caixes, promotores, constructores i immobiliàries. Es parla d’augments de preus del 250% quan els sous només s’han incrementat en un 30 %. Això és semblant a un robatori a mà armada amb una total indefensió que ofega qualsevol possibilitat dels ciutadans de tenir una vida tranquil•la amb suficients ingressos per a viure.
o simplement en situacions transitòries (atur forçat, separacions i divorcis, famílies monoparentals… 
.
Al Consell Assessor li toca, doncs, fer els estudis de necessitats actuals i disposar d’inventaris de sòl municipal per a poder proposar una correcta distribució dels habitatges socials repartits en els diferents barris de la ciutat. No si val, aglutinar en unes poques zones un munt de pisos que poden acabar produint un gueto que penso que ningú vol per a cap zona de Sabadell. La posada en ús de les cases i pisos buits existents a la ciutat serà una altra qüestió que haurà de tractar el Consell en consonància a la utilitat pública de la propietat privada pel que fa als habitatges. Si hi ha habitatges buits i sense usar, cal trobar la manera que passin a formar part del parc municipal d’habitatges de lloguer social. L’especulació està sancionada per la Constitució de l’any 1978.
El dret a l’habitatge és un dret fonamental, sense la seva aplicació universal no es poden exercici lliurement altres drets. Si per problemes de prioritats en el moment constitucional es va posar massa enrere en la llista de drets, potser caldrà engegar una campanya per tal que es modifiqui la Constitució en aquest aspecte i l’habitatge passi a estar al costat del dret de l’educació i de la sanitat… Tenir un lloc per a viure és tan necessari i vital que ha de ser un dret universal àmpliament protegit per totes les administracions públiques. Les municipals per ser les meves properes haurien de ser les primeres interessades.
En primer lloc caldrà concretar la creació en un període no massa llarg en el temps de suficients pisos per a la gent que en necessita en els quals no s’hagi d’invertir més del 30% del sou net que ingressi cada individu o unitat de convivència. Manquen molts pisos per a la gent que té ingressos regulars i ara és una oportunitat per a potenciar el lloguer per sobre dels habitatges de compra. Caldrà tenir en compte, també, que les despeses per habitatge també són els serveis (aigua, gas i electricitat), les despeses de manteniment d’espais col.lectius, l’assegurança de la llar (obligatòria) i els diferents impostos municipals (deixalles i bens immobles).
Després, s’haurà de determinar la manera de posar al mercat els habitatges buits en benefici del bé comú. Caldrà trobar mecanismes per a determinar quins habitacles no són usats i recuperar els que es pugui per a cobrir necessitats actuals. En el cas que els propietaris ofereixin pisos a la borsa de lloguer municipal, cal que es comprometin a un període força llarg per tal d’amortitzar les ajudes que es rebran. Per el llogater s’han de garantir renovacions fins a 10 anys del contracte i fórmules de garanties per a fer front a les despeses primeres de trasllat i d’instal.lació. En cap cas, aquestes accions de mediació entre propietari i administració han de beneficiar a empreses o entitats que tinguin diferents habitatges al seu nom.
També caldrà concretar noves maneres d’accés a una habitatge com és el cas de les cooperatives d’usuaris (molt esteses al nord d’Europa), fórmula intermèdia entre la compra i el lloguer, on els socis cooperativistes gaudeixen del dret d’ús de l’habitatge i es garanteix una propietat pública del sòl, uns costos de construcció raonables sense comissions ni grans beneficis i uns mecanismes que evitin l’especulació futura.
Un cas a part serà, també, el projecte de construir pisos dotacionals, com permet la Llei d’Urbanisme, en zones classificades com a serveis o equipaments. En aquest cas, no només per a les experiències en habitatges de lloguer per a gent gran, sinó per a trobar llocs per a ubicar-hi petits nuclis de població amb necessitats urgents (joves amb pocs recursos) i, a vegades, en perill d’exclusió social (llargues malalties, immigrants, reinserció social…
Tot això, haurà de venir acompanyat d’una Oficina Local d’Habitatge potent la qual atendrà totes les problemàtiques relacionades amb les necessitats d’un lloc per viure, així com les dificultats o injustícies que els ciutadans puguin justificar que es fan, com és el cas d’un possible assetjament immobiliari. Aquesta oficina ha de tenir un registre únic de sol.licitants d’habitatge, centralitzar totes les ajudes existents en concepte d’habitatge i rehabilitació, un inventari dels habitatges disponibles i en el règim que ho estan, una exposició dels projectes que es realitzen i dels projectes pendents de disseny, així com disposar d’una potent pàgina web on hi hagi tota la informació pública i transparent de la gestió sobre habitatge des de la qual es puguin consultar i fer tràmits oportuns.
Tot ha d’anar encaminar a garantir el dret a un habitatge digne i evitar l’especulació tal com indica el mandat constitucional i la Llei d’Habitatge de Catalunya. Hem de fer realitat el desig que en un futur no massa llunyà existeixin habitatges públics, principalment de lloguer, per a tots aquells ciutadans i ciutadanes que cobrin menys de 1200 euros nets al mes. També necessiten un lloc per a viure-hi dignament.
Josep Valls i Camps
No havia llegit fins ara la vostra crònica del Ple del passta mes de març en el que es va aprovar la constitució del Consell Assessor de l’Habitatge.
És cert el què diu la crònica però trobo que falta explicitar, simplement per fer honor al què va succeïr, que hi va haver un portaveu dels grups municipals, en aquest cas el de l’Entesa per Sabadell, que va defensar que malgrat l’Assemblea no estava inscrita en el registre d’entitats pogues parlar, per tal de poder escoltar els seus plantejaments. Petició que també va ser rebutjada per l’alcalde, basant-se en una interpretació restrictiva del Reglament.